X CIRCUS

Ens agradaria participar en un circ ni molt gran ni molt petit de carrer, no ens importaria gaire la decoració de l’obra ja que creiem que el més important d’un circ no és l’estructura sino la actuació, assatjars i sobretot entretenir a la gent, ens agradaria aprofitar l’espai del carrer per obtenir el màxim d' espai possible. Aquest circ es tractaria bàsicament dels esports extrems improvisats i amb algunes escenes humorístiques. Aquest circ estaria format per en Marc Fradera ( el ciclista eXtrem ), l’Oriol Rey ( el pallasso X ) i l’Arnau Hortelano ( l'skater X ). L’actuació duraria una hora i mitja:- En primer lloc el pallasso presenta als components del circ.- En la següent escena comença l’actuació amb en Marc el ciclista extrem amb la seva BMX ( bicicleta extrema ) comença a fer filigranes impossibles amb el públic i saltant unes rampes enormes.- El pallasso Oriol surt amb el seu monocicle a fer riure i passar l’estona a la gent amb grans caigudes i demostrant al públic que és molt pallasso.- Seguidament surt l’Arnau amb el seu skate a fer grans salts amb les rampes de l’espectacle, moltes filigranes i sobre tot deixar el públic meravellat.- Finalment es fa una actuació conjunta on els actors diuen adéu amb la millor part de l’espectacle El Gir Mortal on els tres actors han de pujar sobre de una sola bicicleta i fer una volta sencera en una rampa.Aquest circ l’hem pensat per a tothom, tant com per a petits com per a grans. Quan siguem grans ens ho podríem pensar de fer un Circ com aquest.

El català és una llengua en parill d'extinció?

Al segle XX es prohibí parlar i escriure en català durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris catalanoparlants espanyols no es va recuperà fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia, provocant que a Catalunya només es parles el castellà, tot i que es parlava en la família sobretot en les zones rurals i petits cercles de Barcelona, d’aquesta manera es va anar mantenint fins que la dictadura es va acabar i va donar pas a la democràcia i seguidament l’autonomia. El català es va recuperar en les escoles i el seu ús es va anar normalitzant de mica en mica, però encara queda molt per fer.

Jo crec que el català esta en perill, però crec que si ha de desaparèixer ho farà de qui bastant temps, per tant si ens l’estimem l’hem de parlar i respectar molt més, intenta que cada vegada es parlí més, perquè com podeu veure hi ha molta gent que l’entén però no la parla:

En els païssos catalans 11207555 entenen el català i 9090986 el sap parlar.

Si tota aquesta gent que l’entén el parlés ja no estaria en tant perill d’extinció i el català seria una llengua una mica més important, està en les nostres mans que això sigui així, per exemple quan una persona ens dirigeix en castellà hem de contestar en català, si realment sabem que ens entén. També procurar llegir molt en català i escriure’l correctament. En resum utilitzar la nostra llengua per totes les coses de cada dia.


Una cosa molt important que tenim en aquest moments es que les persones immigrants, o sigui gent que ve d’altres països i han de aprendre una llengua per relacionar-se, molts opten pel català, ja que es la llengua que els seus fills aprenen a estudiar a l’escola i es veuen nens molt petits fent de traductors als seus pares, segurament això ens pot ajudar molt per anar mantenint i enriquint la nostra llengua EL CATALÀ.

El treball infantil

En el tercer món, el nombre de nens i nenes que treballen cada any augmenta, en molts països els infants es veuen obligats a treballar a causa de la pobresa.

Els nens haurien de gaudir de la seva infantesa i ser escolaritzats, però aquests han de mantenir les seves famílies, ja que els seus pares no troben feina o be estan malalts. Per exemple només al Pakistan actualment hi ha més de set milions i mig de treballadors infantils, més de mig milió dels quals treballen a les fàbriques de catifes. D'altres treballen a les fàbriques de totxos, de pilotes... sovint en unes condicions de semiesclavitud.

Sempre em de tenir en compte que molts nens treballen durament, amb molt males condicions i que no poden anar a l’escola, nosaltres som uns privilegiat de no treballar, tenir uns estudis com calen i sobre tot poder jugar i gaudir de la infantesa.

Tot sobre mi

El meu nom propi és Arnau, i m’agrada per la seva pronunciació i perquè no hi ha molta gent que el tingui. M’encanta perquè sona molt català i és fàcil de pronuncià, el que no m’agrada és la seva traducció al Castellà: “Arnaldo”

Jo crec que sóc generós, simpàtic per la meva amabilitat, clar que tinc dies dolents i dies bons com, tothom, però jo sempre intento no fer mai cap “putada” a ningú.
El que no m’agrada de mi és que sóc molt tímid i per això em costa fer amics.

El que trobo millor de el meu fisic és que no sóc ni alt com un sant pau, ni baix com un tap de bassa, ni molt fort ni molt fluix, ni gras ni prim. No m’agraden els meus cabells ja que em creixen de seguida i son més foscos que el carbó.