Vergonya!!

La historia de l’Iqbal

La historia de l’Iqbal és un llibre escrit per Francesc d’Amo un escriptor nascut a Milà, és un conegut escriptor de novel•les per joves.
Francesc va publicar La Història de l’Iqbal a l’any 2001 per la editorial San Dorligo d’ella Valle i desprès va ser traduït per Aurora Ballest i Gassó.

Un dia els pares de l’Iqbal i Patras l’han de cedir a un fabricant de catifes perquè no poden pagar el casament de Aslam, el fill gran. Com tants altres infants, l’Iqbal treballa encadenat al teler en condicions inhumanes. El noi aconseguirà rebel•lar-se, denunciar les màfies i contribuir a l’alliberament de milers de nens esclaus. Tot, però, a costa d’un preu molt alt “la mort”. La història d’ Iqbal Masih s’ha fet molt famosa per la lluita dels drets del infants

Personatges: L’Iqbal, que és el protagonista de la historia, un nen paquintanès de dotze anys, que treballa en una fàbrica de catifes amb molt mal estat. En Patras, que és el seu germà petit i que també treballa a la fàbrica. L’ Aslam és el germà gran, i que el pare necessita els diners per pagar-li el casament.
Aquesta història està ambientada en un fabrica de catifes del Punjab i explica la vida de l’Iqbal des de que comença a treballar a la fàbrica fins que es mor.

Jo recomano aquest llibre a tothom, ja que m’ha fet veure els milers i milers de nens que mai han pogut ni podran tenir una bona infància, el dur treball, les intenses hores de feina, fa donar-te compte de tot el que tenim i podem valorar més el fet d’ anar a escola, jugar amb els amics, gaudir de la família ... i així veure com som de privilegiats.

Guniness world records

És una empresa que recopila tot de records mundials i els posen en comú fent un gran llibre.

Són exemples, l’home més alt del mon ( Bao Xishun ) en que mesura dos metres i trenta sis centímetres i té cinquanta cinc anys, a traves de moltes estadístiques i proves a sigut reconegut finalment considerat com a l’ home més alt del mon.
L’home més baix del mon que va morir amb 39 anys i amb 54 centímetres de altura.
El cargol més gran del mon mereix 39.3 centimetres i pesa 900 grams.
El record de més persones acumulades en un mini, el 17 de juny del 2006, vint i un estudiants es van encaixar en un mini molt antic i petit.
La base de pizza més gran del mon, Tony Gemignani ( EE.UU. ) va fer rodar 500 g de massa duran dos minuts per aconseguir que la massa fos de 84.33 centímetres de diàmetre.
El primer doble mortal en moto X, Travis Pastrana va realitzar un doble mortal enrera en els x games.
El salt de longitud més alt del mon va ser realitzat per Mike Powell ( EE.UU ) que va saltar 8.95 metres de allargada.

Viure en un poble

He triat aquest tema per convèncer als amants de la ciutat que és millor viure en un poble que no pas en una ciutat, envoltat de contaminació.

En un poble es viu amb molta més tranquil·litat, no hi ha tant de trànsit, ni sorolls, tota la gent es coneix i es saluda i per tant hi ha més comunicació entre les persones. La contaminació no és tant important com a la ciutat, ja que no hi ha tanta indústria ni vehicles.

Jo crec que en un poble es pot viure molt millor que en una ciutat, en el poble tenim més espai, més boscos, la natura esta més a prop i sobre tot molta menys contaminació.

INSTRUCCIONS PER BUSCAR PEL GOOGLE

1. Fes un doble clic sobre la icona de “Internet Explorer”

2. Escriu en la barra de direcció: http://www.google.es/ i clica la tecla Intro.
3. Escriu en la barra el que desitges buscar.
4. Fes un clic a l’Intro o a on posa “Cerca amb el Google”
5. Seguidament sortirà diversos títols en blau cel.
6. Fes un doble clic en el títol que creieu més oportú per aquella recerca.
7. Seguidament sortirà la pagina que desitjaves.

- En cas de cercar una frase s'ha d'escriure entre cometes, per exemple: “ Els menjars preparats”
- I si vols buscar dues paraules relacionades col·loca un símbol + entre elles, per exemple: l’esport + la diabetis.

Per cercar imatges, has de:
1. Escriure nom de la imatge que vol cercar en la barra del Google
2. Fer un clic en la paraula “Imatges” .
3. Fer un clic en la tecla INTRO per iniciar la recerca.
4. I tria la imatge desitjada, fent un clic sobre d'ella.

X CIRCUS

Ens agradaria participar en un circ ni molt gran ni molt petit de carrer, no ens importaria gaire la decoració de l’obra ja que creiem que el més important d’un circ no és l’estructura sino la actuació, assatjars i sobretot entretenir a la gent, ens agradaria aprofitar l’espai del carrer per obtenir el màxim d' espai possible. Aquest circ es tractaria bàsicament dels esports extrems improvisats i amb algunes escenes humorístiques. Aquest circ estaria format per en Marc Fradera ( el ciclista eXtrem ), l’Oriol Rey ( el pallasso X ) i l’Arnau Hortelano ( l'skater X ). L’actuació duraria una hora i mitja:- En primer lloc el pallasso presenta als components del circ.- En la següent escena comença l’actuació amb en Marc el ciclista extrem amb la seva BMX ( bicicleta extrema ) comença a fer filigranes impossibles amb el públic i saltant unes rampes enormes.- El pallasso Oriol surt amb el seu monocicle a fer riure i passar l’estona a la gent amb grans caigudes i demostrant al públic que és molt pallasso.- Seguidament surt l’Arnau amb el seu skate a fer grans salts amb les rampes de l’espectacle, moltes filigranes i sobre tot deixar el públic meravellat.- Finalment es fa una actuació conjunta on els actors diuen adéu amb la millor part de l’espectacle El Gir Mortal on els tres actors han de pujar sobre de una sola bicicleta i fer una volta sencera en una rampa.Aquest circ l’hem pensat per a tothom, tant com per a petits com per a grans. Quan siguem grans ens ho podríem pensar de fer un Circ com aquest.

El català és una llengua en parill d'extinció?

Al segle XX es prohibí parlar i escriure en català durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris catalanoparlants espanyols no es va recuperà fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia, provocant que a Catalunya només es parles el castellà, tot i que es parlava en la família sobretot en les zones rurals i petits cercles de Barcelona, d’aquesta manera es va anar mantenint fins que la dictadura es va acabar i va donar pas a la democràcia i seguidament l’autonomia. El català es va recuperar en les escoles i el seu ús es va anar normalitzant de mica en mica, però encara queda molt per fer.

Jo crec que el català esta en perill, però crec que si ha de desaparèixer ho farà de qui bastant temps, per tant si ens l’estimem l’hem de parlar i respectar molt més, intenta que cada vegada es parlí més, perquè com podeu veure hi ha molta gent que l’entén però no la parla:

En els païssos catalans 11207555 entenen el català i 9090986 el sap parlar.

Si tota aquesta gent que l’entén el parlés ja no estaria en tant perill d’extinció i el català seria una llengua una mica més important, està en les nostres mans que això sigui així, per exemple quan una persona ens dirigeix en castellà hem de contestar en català, si realment sabem que ens entén. També procurar llegir molt en català i escriure’l correctament. En resum utilitzar la nostra llengua per totes les coses de cada dia.


Una cosa molt important que tenim en aquest moments es que les persones immigrants, o sigui gent que ve d’altres països i han de aprendre una llengua per relacionar-se, molts opten pel català, ja que es la llengua que els seus fills aprenen a estudiar a l’escola i es veuen nens molt petits fent de traductors als seus pares, segurament això ens pot ajudar molt per anar mantenint i enriquint la nostra llengua EL CATALÀ.

El treball infantil

En el tercer món, el nombre de nens i nenes que treballen cada any augmenta, en molts països els infants es veuen obligats a treballar a causa de la pobresa.

Els nens haurien de gaudir de la seva infantesa i ser escolaritzats, però aquests han de mantenir les seves famílies, ja que els seus pares no troben feina o be estan malalts. Per exemple només al Pakistan actualment hi ha més de set milions i mig de treballadors infantils, més de mig milió dels quals treballen a les fàbriques de catifes. D'altres treballen a les fàbriques de totxos, de pilotes... sovint en unes condicions de semiesclavitud.

Sempre em de tenir en compte que molts nens treballen durament, amb molt males condicions i que no poden anar a l’escola, nosaltres som uns privilegiat de no treballar, tenir uns estudis com calen i sobre tot poder jugar i gaudir de la infantesa.

Tot sobre mi

El meu nom propi és Arnau, i m’agrada per la seva pronunciació i perquè no hi ha molta gent que el tingui. M’encanta perquè sona molt català i és fàcil de pronuncià, el que no m’agrada és la seva traducció al Castellà: “Arnaldo”

Jo crec que sóc generós, simpàtic per la meva amabilitat, clar que tinc dies dolents i dies bons com, tothom, però jo sempre intento no fer mai cap “putada” a ningú.
El que no m’agrada de mi és que sóc molt tímid i per això em costa fer amics.

El que trobo millor de el meu fisic és que no sóc ni alt com un sant pau, ni baix com un tap de bassa, ni molt fort ni molt fluix, ni gras ni prim. No m’agraden els meus cabells ja que em creixen de seguida i son més foscos que el carbó.